L'organisme està col·lapsat, però, en canvi, no s'ha augmentat el personal ni el pressupost. A Barcelona el pagament d'indemnitzacions o salaris no es fa abans de 14 mesos
El Ministeri d'Ocupació ha traçat un pla per externalitzar el servei
El Fons de Garantia Salarial (Fogasa), l'organisme públic creat fa 36 anys per garantir el pagament d'indemnitzacions i salaris pendents als treballadors quan l'empresa per a la qual treballaven ha fet fallida, passa per un dels seus moments més crítics des de la seva creació. L'organització està col·lapsada. I el cas és especialment cru a Catalunya, on hi ha la xifra més elevada d'expedients de tot l'Estat. Les carpetes amb els temes pendents s'amunteguen dia rere dia. A l'oficina de Barcelona -n'hi ha una per cada capital de província- de mitjana les indemnitzacions se salden amb un retard de 14 mesos en els millors dels casos. Si, a més, són expedients de concursos que han de resoldre els mateixos advocats de Fogasa, el temps d'espera pot ser el doble.
I a tall d'exemple, si es demana avui cita per lliurar la documentació i que es posi en marxa el procediment, no s'assignarà hora fins d'aquí dos mesos.
El tema té la seva importància, ja que haver d'esperar més d'un any per cobrar salaris pendents, de treballadors que en els pitjors dels casos han passat fins a cinc mesos sense cobrar, pot suposar l'ofegament de qualsevol economia familiar.
Com s'ha arribat a aquest punt?. Històricament aquest ha estat un organisme infradotat, tant en personal com en pressupost, però l'allau d'empreses que han fet fallida des de l'arribada de la crisi ha estat clau en el col·lapse. De fet, segons les estadístiques de l'ens, a Catalunya l'any 2007 es van tramitar 7.900 expedients, i l'any passat la xifra va superar els 31.000. La tendència no s'atura i en els primers quatre mesos del 2013 ja s'han abonat 1.000 expedients més que en tot l'any 2007.
A més de la crisi, amb la reforma laboral es va afegir un nou supòsit per acudir a Fogasa, i és que les empreses de menys de 25 treballadors podien traslladar part del cost de la indemnització als seus empleats a les arques del Fogasa, així que el col·lapse no ha fet més que créixer.
Ara bé, la causa determinant que ha deixat aquest organisme públic, depenent del Ministeri d'Ocupació, en una situació tan al límit ha estat la política de no substitució de personal i el consegüent abandonament del servei. La responsable de la gestió dels expedients de Fogasa, del grup d'advocats Col·lectiu Ronda, Isabel Martínez, explica que en els 25 anys que fa que treballa en aquest àmbit mai no havia vist una situació com l'actual.
I, a més a més, s'han deixat d'aplicar mesures pal·liatives, com repartir la càrrega de feina i desviar a oficines amb menys expedients els de les més saturades, com la de Barcelona, on es gestionen més casos de tot l'Estat.
La decisió, doncs, de no reemplaçar funcionaris ni per jubilacions ni per baixes per incapacitat temporal ha suposat el colofó a la sobrecàrrega amb què treballen els 300 funcionaris repartits arreu de l'Estat, que els condemna a unes condicions de treball insostenibles. Actualment, segons han denunciat els sindicats majoritaris en l'àmbit estatal, Fogasa té pendents de resolució 153.000 expedients.
Per això mateix, a principi de maig van presentar al Ministeri d'Ocupació una proposta per tal que es reforci la plantilla i resoldre així el col·lapse de l'organisme. Les centrals sindicals reclamen la contractació temporal i urgent de 240 treballadors per superar el col·lapse i que a més es cobreixin els 81 llocs vacants amb interins. També reclamen una dotació de 591.000 euros per crear un programa de productivitat per objectius. Els representants dels treballadors volen que s'obrin els centres a la tarda, amb la participació voluntària de la plantilla. Aquestes mesures serien completades amb un pla a mitjà termini que inclouria una gestió per objectius, en la qual es comprometen a una millora de la productivitat de la plantilla del 17%. A més, els sindicats reclamen la col·laboració d'altres organismes de l'administració de l'Estat –com la Tresoreria de la Seguretat Social, el Servei Públic d'Ocupació, l'Agència de l'Administració Tributària i l'advocacia general de l'Estat– perquè col·laborin a agilitar els tràmits dels expedients afectats.
Ara bé, els plans del ministeri que dirigeix Fatima Báñez van per un altre camí. El ministeri ha elaborat una fulla de ruta que planteja, de moment, l'externalització del servei dels casos pendents per reduir el període de tramitació.
Isabel Martínez no veu amb bons ulls aquesta mesura i tem que els beneficiaris encara surtin més malparats del que ho estan ara. “Quin tipus d'empresa sabrà gestionar un expedients d'aquesta mena? Aquin tipus d'informació podran accedir?”, qüestiona. I adverteix que qualsevol errada hauria d'anar al tribunal social, i entrar en aquesta via suposa retards d'entre dos i tres anys més.
Els sindicats creuen que externalitzar els serveis és l'avantsala de la privatització i seguir el model de les mútues d'accidents de treball.
La secretària de socioeconomia de CCOO Catalunya, Cristina Faciaben, explica que tot indica que el govern del PP continuarà la seva política d'externalització d'espais que són farragosos de gestionar, i es mostra contrària a aquest canvi. “Nosaltres defensem el caràcter públic perquè és un òrgan finançat amb el nostre treball i a costa del benefici empresarial, l'administració no pot decidir unilateralment un nou model”, diu
Faciaben qüestiona que es millori la qualitat del servei, i entén que si es privatitza poden haver-hi altres interessos, que no hi són quan es tracta d'un organisme d'interès públic. “Per exemple l'estalvi o establir condicions més restrictives”, diu.
Qui nodreix el fons?
El Fons de Garantia Salarial es nodreix de les aportacions d'empresaris i treballadors. Igual que les pensions contributives, es financen mitjançant quotes que aporten mensualment empleats i empresaris.
Quant es triga en cobrar?
El període varia segons l'oficina i el nombre d'expedients que entren. On més es triga és a la de Barcelona, amb una mitjana de 14 mesos.
Qui són els beneficiaris?
Treballadors d'empreses que s'hagin declarat insolvents, o d'empreses de menys de 25 treballadors que estiguin incloses en un ERO.
Qui n'està exclòs?
Els col·lectius exclosos de la protecció de FOGASA són els treballadors de la llar i els socis de les cooperatives de treball associat i de les cooperatives d'explotació comunitària de la terra.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/650389.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=index&utm_source=rss&utm_medium=index&utm_campaign=rss
Nenhum comentário:
Postar um comentário